L'escola dels temps que estan venint

 

            Soc usuari habitual de rodalies com molta altra gent i la meva satisfacció és, com la de la majoria de la gent, mínima. Parlo amb algú que ve de Paris i m'explica que allí també són un desastre. El meu record dels anys que vaig viure a Londres, quan també era usuari tot i que no habitual, és d'un servei no menys catastròfic. Una cadena estatal mostrava imatges l'altre dia d'un grup de madrilenys que indignats sortien dels vagons per caminar per les travesses fins a l'estació d'Atocha. Més enllà del conflicte amb les administracions, l'explicació publicitada a Barcelona o Madrid, sembla que el mal és universal Enlloc no hi ha quartos per mantenir el servei. Un luxe (!) que no podem mantenir. Tampoc podran els barcelonins permetre's el luxe de posar-se malalts aquest estiu. Vall hebron estarà pràcticament tancat, segon expliquen aquí. Aquestes retallades són una conseqüència de l'anticipació de les eleccions que potser tornarem a a fer a la tardor. Mentrestant sembla que als darrers anys la pobresa infantil està tenint un increment important, segons explica UNICEF. L'ultradretà OK Diario fa un titular ple de satisfacció parlant del fracàs de la política social del govern, amb les seves pujades del salari mínim. Potser cal preguntar-se com serien les xifres sense aquestes pujades. Per cert, estem pitjor que els altres països europeus però presentem xifres millors que UK on fa catorze anys que governa el partit conservador.

                Per a mi són aquestes les dades i el teló de fons que hem de tenir present quan parlem d'educació i no caure en les trampes de la ideologia. L'estat espanyol fou el país del món amb un progrés educatiu més gran en el final del franquisme i els primers anys de la transició i em sembla que una causa no menor és que accedia a l'escola la primera generació amb l'habit consolidat de menjar tres vegades cada dia. No ens podem permetre serveis públic eficients (hi ha coses millors en les que utilitzar els diners, com pagar interessos i això des de fa quinze anys és un principi constitucional) i l'educació no és una excepció. Les propostes de la gent pedagògicament progressista són, si més no, congruents amb el que està passant. No cal gaire transmissió de coneixement per qui no ha de tenir cap lloc en el mercat laboral i encara que no aprenguin res, tenir vuitanta criatures un aula amb ordinadors i un monitor, en comptes d'un professor, seria un estalvi incomparable.