Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 15 de gener del 2021

Expectatives magres

 

Han passat quinze dies ja des de cap d’any i l’eufòria, absurda, del canvi d’any, s’ha esvaït del tot. 2021 no serà millor que el 2020. La destrossa feta pel COVID no s’arreglarà en un trimestre. He caminat avui des de casa al Gat Blau del carrer Borrell. Tres persones m’han demanat almoina on també eren visibles els senyals de les persones que han de dormir al carrer. La notícia del dia és l’ajornament de les eleccions, del Barça i de la Generalitat. La decisió pot ser justificada però  no té cap mena de coherència amb la resta del que fa el govern; amb simultaniejar aquest ajornament amb la voluntat de fer accessibles totes les pistes de ski al febrer o mantenir les jornades de portes obertes als centres escolars. Ningú no es creu que al final el càlcul no és merament polític i d’altra banda, totes les dades que avui tenim sobre la taula ja hi eren fa tres setmanes. Hem salvat el Nadal, però, com d’aquella manera vam salvar l’estiu.

 Es deia que anàvem a millorar amb la pandèmia. Alguna cosa hem après i aprendre sempre és  millorar Jo després de trenta anys tenia una idea clara de com funciona l’ensenyament. Sabia que l’administració era nul·la,  la normativa absurda quasi sempre i que allò que manté els instituts és un suma d’esforços individuals majoritàriament voluntaristes, que permeten anar fent. En aquest cas, que els nois aprenguin algunes coses quan les circumstàncies són favorables (quan l’entorn sociocultural és advers, la institució fa ben poca cosa).  Ara podem saber, que no som una excepció dins   de l’administració. Tot més o menys és igual. La mateixa incompetència a la gestió, a Catalunya sempre política mai tècnica, i el mateix voluntarisme que serveix per anar tirant però que és incapaç de donar resposta a qüestions més enllà del dia a dia, com la gestió dels ERTEs o la vacunació Potser llegeixo massa escrits de col·lapsistes, però em sembla meridianament clar que el rics d’un col·lapse absolut de les nostres institucions és summament probable en quan vingui alguna de les noves crisis que ens prediuen (com d’alguna manera es preveia alguna pandèmia). Queda molt d'hivern i com diu en Turiel, aquí, sembla que l'hivern pot durar ja per sempre

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.