Enric Cambray

El dissabte sortim al teatre a veure el mètode grönholm que a hores d’ara és ja quasi un clàssic, però que no havia vist mai.. La trama és desenvolupa de manera enginyosa amb uns diàlegs molt ben construïts i resulta prou divertida no deixant-se pas massa temps per pensar a la seva versemblança que no és gaire gran. Quan es va estrenar fa quasi vint anys els actors protagonistes eren tot membres del star system definit per les produccions de TV3, cosa important pel funcionament del producte. Jo ara ja no veig gaire TV3 i em sembla de sèries i productes de ficció en fan menys que abans, si no considerem dins d’aquest apartat coses com el FAQS i els seus telenotícies. Així la major part dels actors del dissabte passat no em sonaven llevat del David Verdaguer, el qual coneixia fonamentalment del cine. Però mentre veia l’obra un dels altres actors em resultava familiar i finalment la meva dóna va poder identificar-ho; era un dels dos, únics, protagonistes de la representació de les dones sàvies de Molière que havia vist feia dos anys al Maldà i que és una de les millors nits teatrals que he tingut mai a Barcelona. Llavors no tenia temps d’escriure i no vaig prendre nota, però tots dos oferien una explosió d’entusiasme, dinamisme i encert, en una adaptació molt ben escrita on es barrejava Molière, amb el vell esquema publicat a El Viejo Topo per poder fer discursos de 10 hores  i els feia convergir en la creació del senyor Conill. Ara com he mínim ja sé que aquest excel·lent actor es diu Enric Cambray