Visibilitat

Vaig ser injust parlant l’altre dia dels casals i per això vull tornar-hi. Tot i que les connexions econòmiques i ideològiques són paleses, no ho és menys la seva funció social i el fet que com explica aquí el Periodico, aquestes institucions estan servint de banc de proves del desgavell que ens vindrà a sobre quan s’obrin els centres educatius sense pla B, C o D, ni tan sols pla A. Colpeix la història que expliquen de la  Rosa i la impossibilitat del director de dir-li res i sobre tot el fet que pels que manen Rosa no és res, és com si no existís. Com és el cas, per exemple, dels firaires un grup de gents humil que no  poden fer cap mena de lobby i que no han rebut cap mena d’ajut per part de l’administració. Els mesos de confinament han estat una constant constatació d’aquest fet. Tots els missatges per anar passant ometien el fet de que hi ha alguna gent que no té casa i moltíssima que allò que té no és ben bé habitable. Això passa a tot arreu, però a Catalunya és molt greu perquè el que pensa diferent, essent molt generós en la utilització del mot pensar, no se li reconeix el dret a existir existeix.. En tot cas a tot arreu o no hi ha visibilitat del que està  per sota de la classe mitjana o, com explicava Owen Jones, està del tot deformada, això sí, mantenint la convenció absurda de què són classe mitjana gent que no arriba a final de mes. Bé demà me'n vaig a Asturies, a la tornada començare a pensar una  mica en el curs vinent i que Déu ens agafi confessats.