Publicitat i educació

Per la radio una noia molt simpàtica explica els seus intents de fer menys sexista el món de la publicitat. Constata que hi ha progressos però que la imatge de la dóna segueix sent definida per estereotips masclistes i  que no han passat avall els temps en que posar una noia en bikini ajudava  a vendre, posem-hi, un cotxe. El compromís  de la noia era ferm i sincer, però ella mateixa reconeixia que el mon de la publicitat és un món dominat pels homes, tot i que a la facultat la majoria dels estudiants són dónes.  El que sembla evident és que si aquesta mena de publicitat funciona els que la promouen deuen estar satisfets i aquesta és segurament la dada fonamental de l’equació.  Com a mínim mentre segueixi sent vàlid aquell principi ideològic català de que qui paga mana. Em repeteixo, però em sembla que com a societat patim massa per trobar un equilibri entre la ingenuïtat i la hipocresia. De fet, el moment on la contradicció és feu més palesa es quan digué que la publicitat havia d’ajudar a educar a la gent. Jo,més aviat, penso que perquè la publicitat funcioni més aviat cal que d’educació no hi hagi gaire. Imagino però que això és difícil d’explicar a qui ha estudiat la publicitat en un lloc anomenat universitat.