Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 20 d’agost del 2020

Notorious

 

Reveig fa poc Notorious. Feia molts anys que no la veia i el record no era gaire clar, perquè no era dels films del seu autor que havia vist intensivament. Recordava especialment les dues escenes que més han quedat a la història del cinema. El tràveling de la festa que acaba a la mà d’Ingrid Berman mostrant que té la clau del celler on hi ha l’ampolla que constitueix el McGuffin del film (és l’escena que descriu el clip de més amunt) i el petó entre Grant i Bergman del que Hitchcock es sentia molt orgullós  i que és una de les millors escenes d’amor de la història del cinema (també més amunt, mentre que a Casablanca, Bergman mai no m’ha fet del tot el pes, em sembla irresistible en aquesta pel·lícula). Més enllà del virtuosisme tècnic el film ofereix moltíssim  i Grant feu segurament el personatge més complex de la seva filmografia: d’una banda, és clarament l’heroi: un esforçat secret agent nord-americà esforçant-se en impedir que un grup de nazis exiliats al Brasil puguin construir  una bomba atòmica, però també un home amb una   moralitat que el fa capaç de prostituir la dóna que estima, la relació amb la qual en molts moments és de maltractament, sinó físic si psíquic.. L’arrel de conflicte és el puritanisme i el masclisme del que pensa que la que ha estat una meuca, ja ho és per sempre. La noia és una Ingrid Bergman esquinçada entre l’amor al seu pare nazi, unes conviccions democràtiques sinceres i una atracció absoluta per un senyor que potser no és del tot recomanable. Per acabar si tenim un bo que és essencialment tèrbol, cal un antagonista oposat, és a dir, el cap  dels nazis que és un senyor educat, simpàtic i commovedorament enamorat de la seva dóna,  Ingrid Bergman., que treballa pels seus enemic. L’actor en aquest cas era Claude Rains i potser el seu Sabastian no és tan recordat com el capità Reynaud de Casablanca, però personalment prefereixo aquesta composició comparable als altres dos grans dolent dels cine de Hitchcock,  James Mason a North by Northwest i Robert Walker a Strangers on a train.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.