Major Dundee

Major Dundee fou el tercer film de Peckinpah.  Rodat al començament de la presidència de Johnson, com molt bona part dels westerns americans dels seixanta es pot llegir com una narració indirecta de la guerra de Vietnam, però té l’indiscutible mèrit de ser el primer en explorar aquesta via. Era un projecte que en principi fou pensat per a John Ford, com que aquest no pogué acceptar-ho perquè la filmació de Cheyenne Autumn es retardava, fou substituït  pel que la crítica considerava llavors el seu successor natural, Peckinpah que havia obtingut un gran triomf personal amb Ride the High Country.  Vingué llavors un rodatge molt difícil del que sortí finalment una pel·lícula de dues hores, amb un final afegit per la productora, enfront de les quatre hores  proposades per Peckinpah  amb una manca efectiva de final, ja que el director volia que Dundee seguís buscant eternament Sierra Chariba el cap de la banda dels indis apatxes. Com que no podem jutjar allò que no va existir mai, ens hem de conformar amb el que hi ha i malgrat els talls i un final incoherent, hi ha molt de cine en aquest projecte.  Ride in the high country era un film, entre d’altres coses, sobre l’amistat, aquí el film gravita entre dos personatges antagònics, el Major Dundee del film interpretat per Charlton Heston i un oficial confederat presoner que es pressionat per Dundee, interpretat per  Richard Harrris.  Mentre que el primer és federal, el segon és confederat però a més Tyrell havia estat expulsat abans de la guerra de l’exèrcit per un tribunal del que formava part Dundee. La pel·lícula es centra molt més en Dundee que en Tyrrell, però allò que fa interessant la relació és un cert caràcter de doble del segon envers el primer. Totes les accions per les que Dundee odia a Tyreell, es basen en decisions que Dundee podia haver pres ell també. Tyrrell odia Dundee perquè el considera un arribista, Dundee té molts motius  pensar que en el fons del seu cor  Tyrell té raó.

El film fou parcialment produït per Heston en una decisió interessant perquè Dundee és al capdavall un dels herois més desagradables engendrats pel cine americà. Després de Ride.. Peckinpah volia fer un film sobre Custer,  on es plantegés la qüestió de com podia haver esdevingut un heroi americà un individu que era alhora un militar incompetent i un ser humà defectuós. Molta de la seva reflexió sobre Custer  va servir per a definir la figura de Dundee. Heston ve fer un dels seus millors papers, tot i que no va incrementar la seva popularitat, que ja era molta. Tampoc el seu compte corrent, perquè és conegut que va renunciar al seu salari perquè fos distribuït un film més semblant al que Peckinpah havia pensat. Penso però que les raons eren equivocades, Heston pensava que el film podia mostrar una imatge de la unitat en la diversitat americana, pel contrari,  els tres grups que constitueixen les forces de Dundee, els soldats de la unió, els presoners confederats i els voluntaris civils, mai no arriben formar cap grup d’unitat. La tensió entre ells no s’esvaeix al llarg del metratge. La cavalleria recreada per Ford quinze anys abans, idealització de les tropes vencedores a la segona gran guerra,  constituïa una antítesi perfecta  a la tropa de Dundee.

Com a Wild Bunch, del que en un cert sentit aquest film consisteix en una mena d’esborrany, Peckinpah comença amb un inici impactant, la matança d’un escamot de l’exèrcit  i un grup de colons per Sierra Chariba. Tot i la evident relació amb Ford, jo veig clara una relació amb Hawks. Allò  hawksià en el film és que no havent-hi història, allò que acabes seguint són finalment els personatges i Peckinpah era un molt bon  director d’actors. En aquest sentit val la pena retenir la mort del personatge de Warren Oates, una escena pel lluïment d’aquest actor fonamental en la filmografia de Peckinpah