En algun lloc vaig llegir que en els temps de la segona república, o potser una mica abans, l'ateneu de Madrid va posar a votació el tema de l'existència de Déu. Fou una mala tarda pel ser suprem que perdé l'existència per uns pocs vots. Sembla que aquest era un moment suprem i insuperable de la raó universal, però el va superar el parlament català, la setmana passada, celebrant un debat sobre la Catalunya real. El debat fou proposat per Ciutadans, però els seus adversaris del govern no van participar amb menys entusiasme. Es fantàstic pertànyer a un país en què el parlament no només serveix per a fer lleis, bé de fet fa temps que no en fa cap, sinó que té capacitat d'intervenir i pronunciar-se sobre les qüestions més profundes. No sé si estic d'acord amb les conclusions perquè vaig fer el meu seguiment des del gimnàs mentre feia cardio en un monitor de TV sense só i com ens va mostrar Richardson, fa molts anys a la solitud del corredor de fons, els polítics, en general, guanyen molt si els treus el so. Em queda el dubte de si els publicistes que dirigeixen Ciutadans van copiar descaradament dels de la imatge o de manera inconscient
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.