Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 29 de setembre del 2026

Jeremiah Johnson


     Reveig Jeremiah Johnson el western rodat per Sidney Pollack a començaments dels setanta. Tenia un record pràcticament inexistent però la visió del film no ha estat gens decebedora. No és excepcional (com no recordo així cap de Pollack) però si un film que es deixa veure i està narrat de forma prou àgil, considerant que el film està pràcticament centrat en un únic personatge. Jeremiah Johnson és un home jove que decideix retirar-se de la civilització per viure de la caça a les muntanyes rocoses en el temps de la guerra (?) entre els EEUU i Mèxic. Tot i que al principi no en sap gaire, se'n surt amb l'ajut d'alguns més veterans i fins i tot, una mica per casualitat, arriba a tenir una mena de família amb una esposa índia comprada en una transacció comercial i un nen blanc abandonat per la seva mare. Quan hagi d'allunyar-se per acompanyar un escamot de l'exercit, la dona i el nen són assassinats pels indis crow i la segona part del film, molt més violenta, es centra en la lluita de Jeremiah contra aquesta tribu.
    D'entrada Jeremiah Johnson és un exaltació de l'individualisme i l'autarquia reprenent un fil que a la cultura americana comença amb Thoureau. Com tants herois del cine americà, el primer que ara em ve al cap és Sterling Hayden a the asphalt jungle, Jeremiah no pot suportar la vida a la ciutat. Quan li aconsellen anar-se'n a viure una, diu que ja ha estat una vegada i sembla que qualsevol penalitat és preferible a tornar-hi. Si el tema del western, filosòficament parlant, és la sortida de l'estat de natura i la formulació del pacte cívic. Jeremiah Johnson explora, mostra i d'alguna manera vol ajudar a sostenir que el contracte social no era indispensable. En aquest sentit és un film plenament coherent amb ideologies que començaven a emergir en els setanta i després haurien de tenir un pes important en el debat ideològic: l'ecologisme i el libertarisme. Des d'un punt vista més cinematogràfic, el film és un vehicle per consolidar l'estatus estelar de Robert Redford, assumint una mena de personatge que havia estat interpretat per figures com Gable o Tracy. En aquest sentit el film resulta del tot eficaç i ajuda a definir Redford com la gran figura del cine dels setanta.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.