Escenaris

 

        Escenaris és el títol de la darrera novel·la de Toni Sala. Vaig conèixer aquest autor fa vint i cinc anys amb la seva Petita crònica d'un professor de secundària on explica perfectament això que els diaris semblen haver descobert aquest mes arran de la publicació de l'informe PISA (han descobert o els han autoritzar a descobrir). Algunes crítiques (recordo la d'un catedràtic de la facultat de Pedagogia) foren molt desagradables. Tan desagradable com inútil és la seva institució.

        Aquest llibre clou una trilogia centrada a la noció de la mort i que comença amb Els Nois, novel·la que en el seu moment em va semblar intel·ligent i ben construïda. Aquí el relat gira entorn de tres personatges. El punt de partida és prop de Puigcerdà quan un cotxe xoca amb un porc senglar. El conductor és un actor famós per un únic personatge, Malicious, que ha estat el fonament del gore català. És rescatat per un vigilant nocturn que torna de la feina, en Vadó, un noi molt gras corporalment però amb una vida social més aviat magre. L'accident propicia que Vadó al tornar a casa comenci una relació amb la seva veína, l'Olga una noia també amb molt de sobrepès i obsessionada amb poder ser mare. Quan l'actor inicii la seva recuperació, Vadó se'n va a Barcelona amb ell per ajudar-lo en la seva recuperació. L'Olga és qui ho promou per poder desfer-se del noi, un cop ha quedat embarassada. Vadó no pot tornar a la seva solitud i es suïcida. ;L'actor gestiona com pot la seva mort, Olga efectivament ha desaparegut, i poc després comença a patir una por escènica que li impedeix fer el seu treball de monologuista. Això li obligarà a retornar a Puigcerdà, amb la companyia de les cendres d'en Badó, buscant un final catàrquic i, una mica, reparador.

            Sala opta sempre per una narració indirecta que domina molt bé, la major part de la narració coincideix amb els records de l'actor però no tota, especialment pel que fa el personatge de l'Olga. Els moment de més interès del llibre són possiblement els que reprodueixen les reflexions dels personatges sobre la seva condició com el que serveix per presentar el personatge de l'Olga. inquietant per una lucidesa tan intensa que quasi arriba a ser patològica, sobre el significat de ser-hi al món estan obès. Olga a més de preocupada per la seva maternitat està obsessionada amb la nostra evident, possiblement irresoluble, crisi demogràfica, un tema que connecta bé amb un altre passatge capital: el monòleg de l'actor sobre la mort de la seva llengua. El seu monòleg és d'un pessimisme radical i segurament objectiu. La llengua catalana és més aviat una cosa que fa nosa i hom respirarà alleujat quan desaparegui. Els primers de tots, els polítics que diuen defensar-la i que en realitat, i aquí és clar el nexe amb el llibre de fa vint i cinc anys, varen ser molt actiu en iniciar el procés de la seva destrucció .