Al teatre Romea assisteixo a la representació de el Hijo de la comica l'espectacle que ha fet José Sacristán a partir del llibre de memòries de Fernando Fernan Gómez, el tiempo amarillo. Hi vaig anar amb el meu germà que ho explica aquí. Coincideixo amb el que diu sobre el que ha estat un dels actes teatrals més emotius que hagi viscut darrerament. Sacristán té dos vincles importants amb Fernán Gomez: un de professional, fou el protagonista del que penso és el darrer gran treball de Fernán Gómez com a director el viaje a ninguna parte, i tots dos foren criats per una avia. Al madrileny nascut a Lima i inscrit a Buenos Aires li van tocar, com a quasi tothom, viure temps difícils. Els de Sacristán , però, encara pitjors. Fernán Gómez fou un dels grans actores espanyols del segle passat. Està entre els més grans, potser només per sota del gran López Vázquez, des del meu punt de vista el millor. Fernán Gómez tenia un altra dimensió, però. Més enllà del seu treball teatral que no vaig veure mai perquè es va retirar del teatre molt jove, trobava massa cansat fer dues funcions, fou el director de pel·lícules insòlites com el extraño viaje i un escriptor més que apreciable, amb una prosa elegant i personal. Potser un dels grans mèrits del treball de Sacristán es com dona vida a aquest llenguatge en la seva representació. L'espectacle presenta només la primera part del llibre, fins la mort de l'avia i el matrimoni de l'actor. Pel que recordo era la millor part del llibre, la que millor mostrava el seu talent com a escriptor. Un espectacle recomanable des de tots els punts de vista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.