Pecat i ressentiment, formes contemporànies

     El problema de la desaparició de la fe religiosa, com ha estat sovint subratllat, és que pot ser substituïda per qualsevol cosa, sovint una bajanada. A la nostra cultura la fe en el més enllà, segurament no del tot raonable, ha donat pas a una molt menys raonable fe en el lliure mercat. Això s'ha tornat a posar de manifest amb el rebombori causat el dimecres passat pel desnonament de l'octogenària Mari Carmen Abascal del pis on havia residit més de setanta anys. La imatge d'una octogenària sense família i amb una grau important de discapacitat al carrer, en principi, hauria de commoure a tothom. Potser per això, els partits que s'anomenen "progressistes" han tingut el fonament per fer una explotació molt interessada que entre d'altres coses serveix per amagar la seva inutilitat pregona. Com tot a la vida, el tema pot ser discutible. Hi ha una sentència legal i em sembla obvi que la senyora Abascal es va equivocar i va jugar amb foc. Allò que em crida l'atenció són els nombrosos tuits, potser entre els més coneguts el de Lucia Erxebarria, on aquesta senyora és jutjada i condemnada, considerant que es mereix el que li ha passat. La raó és que ha pogut dur una vida millor que el ciutadà normal, el qual, a hores d'ara, dedica la major part dels seus ingressos a pagar l'habitatge. Es diu que pagant una renda tan baixa havia d'haver estalviat per poder fer front a la compra d'un pis (que per cert, en cap dels casos hagués estat el pis on ella vivia). Com el bon David hagués notat és molt inquietant aquest "haver de", el qual sempre implica una obligació moral, en aquest cas, viure com els altres i acceptar allò que ens imposen : una vida de merda per quasi tothom, però que és la que mereixem, perquè això ho determina el Mercat. Com ha passat sovint la religió es fàcil d'associar amb el moralisme de més baix nivell i així he vist publicacions on es parlava de l'afició de Mari Carmen al Bingo (cosa que pel que jo sé, és perfectament legal). Com feia notar Nietzsche, la religiositat si d'alguna cosa sap és manipular el ressentiment i aquest es deixa notar en aquesta mena de publicacions on es manifesta l'enveja per viure a prop del Retiro madrileny i es dona per indiscutible que la senyora Abascal podia estalviar perquè era funcionaria, oblidant que hi ha cinc nivells salarials al funcionariat i que només el primer, el grup A, està ostensiblement per sobre de la mitjana (lluny però dels salaris més alts del mercat) Pel que ella cobra de jubilació, devia ser un nivell C, res de l'altre mon, però això tampoc importa a tots aquests pels que coses tan bàsiques com l'estabilitat laboral i la independència professional són vistos com un antinatural pecat.