Marie, la roja

    Al TNC es representa Marie la Roja de Rosa Maria Arquimbau, per primera vegada des de la seva estrena a la Barcelona en guerra del 1938. Arquimbau és un personatge molt interessant, una de les primeres dones en exercir el periodisme a la nostra ciutat va començar poc abans de la guerra una carrera teatral que quedaria estroncada pel resultat de la guerra civil, que suposà la seva marginació absoluta de la vida literària i cultural. El canvi dels setanta la va agafar ja massa gran i morí oblidada a una residència d'ancians l'any 92. L'obra s'esdevé íntegrament en una presó de dones i es centra en el conflicte entre una presa política, la Marie que dóna títol a l'obra, i les altres presoneres: una prostituta, una alcavota, una noia burgesa assassina del seu fill no desitjat, una enverinadora i una dóna que ha matat el marit per gelosia. Evidentment Marie té una visió de la realitat del tot contraposada a unes dones doblement presoneres, que veuen Marie com un ser d'un altre mon, com en un cert sentit és. A més dos actors fan diversos personatges masculins relacionats amb la institució penitenciaria Tot i que els noms dels personatges són francesos l'autora es va inspirar a la presó de dones del carrer Reina Amàlia, que ella va descriure en un article periodístic el 1935, denunciant alguna de les coses que passen a l'obra, com l'absència de llevadores.

    La representació funciona bé. Els actors tenen un bon nivell i el decorat representant la presó és força convincent. Les converses a l'interior de les cel·les, espais tancats on no podem accedir, es mostren de manera intel·ligent en unes projeccions en video, Entenc que aquesta mena de feina és la que justifica l'existència d'un teatre nacional. Allò que no m'agrada tant és que la recuperació sempre sembla implicar un esforç d'actualització i aquest acaba sempre sent una adaptació a allò que nosaltres considerem políticament correcte. Per això, el final deixa, literalment, al marge la història sentimental entre Marie i el seu guardià, per posar en el centre un numero musical d'estil llatí celebrant el lesbianisme i l'empoderament de la dóna, coses que estan molt bé, però no sé si em donen una idea gaire exacta de quina era la resolució de l'obra escrita per Arquimbau.