L'a realitat imita la ficció ( i no la millora)

        Sí ingènuament alguns havíem pogut pensar que The Godfather parlava del passat dels EEUU, sembla clar que a més d'això descrivia el seu futur. Si més no aquesta és la conclusió que podem seguir de la lectura d'aquest article. Entre mig aquesta setmana hem vist una escena que expressa perfectament l'esperit de la famosa oferta que no es pot rebutjar (el Javi ho explica, aquí). En tot cas és evident que atenint-nos estrictament a la carrera delictiva, Vito Corleone no era ningú en comparació amb Trump. Seguint amb les referències el tema dels casinos com font de blanqueig de diners és precisament el que ens explicà Scorsese a Casino, de la que parlava l'altre dia. La comparació és en el fons afalagadora per Trump,doncs el Corleone de Brando tenia un glamour del qual ell està mancat (per això a Corleone la gent conscienciada odia a Coppola, perquè presentava uns mafiosos atractius com Brando. Pacino o De Niro, molt allunyats de la grolleria dels autèntics que hi eren per allà) i malgrat tot una relativa dignitat moral que sembla molt lluny de l'abast de l'actual president.