Humans a Auschwitz

 

    Llegeixo Humans a Auschwitz el darrer llibre de Joan Albert Vicens que molt amablement em va fer arribar uns dies. El llibre vol fer un balanç des d'un nostre temps que sembla més ombrívol del que esperàvem, el que ens ha arribat i les conclusions que podem treure de l'esdeveniment ignominiós que foren els camp d'extermini nazi. Es fonamenta a quatre figures, dos supervivents dels camps, Primo Levi i Robert Antelme, una víctima que ens va deixar els diaris previs al seu empresonament i que es perdés la seva pista una cop arribada a Auschwitz, l'holandesa jueva, Etty Hyllesum i finalment el testimoni de Franz Stangl, comandant en cap de Treblinka, que concedí una entrevista a la historiadora Gita Sereny l'any 1972 a la presó de Duseldorf on complia la seva condemna de cadena perpetua. Jo només coneixia el testimoni de Primo Levi que obre el llibre. De fet, és la més coneguda. Levi descriu el seu calvari des d'una mirada agnòstica i aplicant la seva mirada de científic per prendre una distància i oferir un relat el més objectivament possible. Levi, crec, era un gran escriptor i ningú ha explicat millor la culpa i la vergonya associades a la supervivència. Anthelme fou un escriptor francès membre del PCF que feu una explicació diferent. Comunista convençut no feu cap reflexió vinculada a la religió, de fet, com correspon en principi a un membre del partit, la seva perspectiva és completament materialista,i de manera coherent entén que la persistència de la matèria, la manera en què es mantigué el conatus del que parlava Spinoza, és l'element de resistència que impedeix l'anorreament i finalment anul·la el designi anihilador dels nazis. Hyllesum és l'única que va morir els camps, els seus diaris, començats poc abans de la invasió nazi dels països baixos, mostren una interessant successió des d'una actitud primera d'ignorància de la realitat  o de pensar que ella podia estar per sobre de la persecució a l'acceptació final i l'assumpció del destí fatal que suposava la deportació. Hyllesum pot fer aquest transit desenvolupant una fe en Déu, possiblement no del tot ortodoxa, amb una certa tirada al panteisme i un desinterès per la individualitat. Hyllesum tingué oportunitats reals de fugir però va voler compartir el destí dels altres tot assumint que la seva vida no era millor ni tenia més valor que la dels altres. Stangl era un funcionari gris i complidor. Havia estat educat en un catolicisme convencional i va intentar justificar-se des del pretexte que tenint família i responsabilitat estava obligat a obeir i finalment plantejant una radical distinció entre el seu jo real i el seu jo social, posant-los com dos realitat pràcticament oposades. Allò revelador de l'entrevista és que totes aquestes estratègia acaben fracassant i al final no pot obviar el fet que el suïcidi hagués estat una opció més digna i preferible.

    El treball de Vicens està construït des de la defensa de dues tesis bàsiques: una cristiana i un altra platònica. La cristiana és irrenunciable dignitat del ser humà i la platònica és la pluralitat definidora de l'ànima humana. Tots tres testimonis són de personalitats molt diferents i oposades però totes elles suposen un triomf en el sentit que impugnen allò que pretenia demostrar el nazisme: la negació de la seva condició humana; la raó, el cos, la consciència el thymos en el cas de Hyllesum com elements definidors de l'humà són fets incontestables, tots els qual serveixen per refutar la tesi nazi de que allò que tenien al seu davant eren sers inferiors que no arribaven a ser veritables humans. Hi ha una única humanitat de la qual ni tan sols els nazis estan exclosos, perquè, malauradament, el seu comportament ha de ser qualificat com a monstruós però no era inhumà, tot i que no fos digne de ser-ho.

    Més enllà del contingut del llibre que de manera massa breu acabo de fer,  m'és més important expressar la joia que he sentit llegint-lo. Joan Albert ha estat director de IES i docent universitari durant dècades i amb treballs com aquest llibre deixa clara la seva voluntat de seguir defensant els valors des del que podem aspirar a un futur digne i esperançador. Tant de bo pugui seguir per molt de temps i podem gaudir i beneficiar-nos de la seva feina. El  seu llibre potser no serà fàcil de trobar en llibreries però es pot trobar sense problemes a Amazon