El segon llibre del Tractat és el menys atractiu del que va escriure Hume, no és però el menys interessant. Després d'haver demolit la noció de substància com fonament de la identittat personal, la conclusió que per ell es segueix és que l'orgull i la vergonya (humility) no són estats dels subjecte sinó els elements constitutius de la seva identitat. Si té raó l'anàlisi de Girard sobre el desig mimètic i la seva importància a la vida humana queda del tot justificada i legitimada, l'anàlisi dels perpetradors de les xarxes socials també.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.