La baixada dels impostos pels més afavorits és una aspecte important de la política desenvolupada per Nicolas Sarkozy. Hom s’equivocaria si veiés aquí la manifestació d’una consciència de classe. La història ens mostra pel contrari que les classes superiors que tenen autoconsciència, propòsits i aspiren a dirigir la societat, fan un deure de pagar els impostos, parlem d’un impost en el sentit estricte del terme o d’un impost de sang en el cas de les nobleses militars. Un classe dirigent que malda per desfer-se’n de les seves obligacions fiscals i socials és un grup camí de la perdició, un no grup més aviat, una col·lecció de narcisos extraviats dins de la història. La disminució dels impostos es presenta a hores com una reivindicació modernitzadora. Si es du a l’extrem final, acabarà per desestructurar tot l’estat i l’estructura social. Els historiadors del futur podran comparar les lluites antifiscals del començament del tercer mil·lenni a les fugides enfront de l’impost que caracteritzaren l’aristocràcia merovíngia a l’època dels reis mandrosos.
Après la democratie, E. Todd, pág. 179
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.