El gentil monstruo de Bruselas és el títol castellà del pamflet que H.M. Enzesberger ha publicat enguany sobre el funcionament de la Comunitat Econòmica Europea. Escric pamflet sense cap ànim pejoratiu. Des del meu punt de vista és un gènere del tot legítim que ens ha proporcionat algunes mostres genials. No tothom pensa així, per exemple, Joaquin Almunia que segons m’explicà mon germà a una recent entrevista utilitza aquest substantiu per denigrar el text. El mal humor d’ Almunia no és estrany. H.M. E. parlarà d’un dèficit democràtic que es podria solucionar donant pes als processos electorals. Però tots recordem que Almunia no té bona relació amb els processos electorals. Ni tan sols era capaç de guanyar en el si del seu propi partit.
El llibre m’ha interessar perquè complementa el de Todd que comentava darrerament . Si el francès ens advertia de la possibilitat d’una involució democràtica, l’alemany ens mostra que el funcionament de les institucions europees, i el fet de què aquestes institucions cada cop assumeixen un nivell de superioritat sobre les legislacions nacionals, ja significa de fet una regressió de les formes democràtiques clàssiques vinculades a l’estat nació. La tesi d’Enzesberger és que aquesta regressió no ha estat un efecte de l’atzar de la història, sinó que constitueix un propòsit latent des del temps de la formació de la comunitat de l’acer i el carbó. Les institucions europees foren creades des del convenciment de què les institucions típiques dels estats democràtics tradicionals farien més nosa que servei. (si això afegim que, amb les excepcions assenyales per E. del Regne Unit i Suïssa la democràcia no és massa normal a Europa fins al final de la segona guerra mundial, hom pot concloure que la vida de les democràcies europees ha estat molt més feble del que als europeus en agrada pensar). HME posa especial esment a les connotacions evidents que tenen termes com comissaris i directives, especialment d’aquestes últimes que en la mesura en què resulten vinculants pels països membres constitueixen un poderós argument per sostenir que la Europa comunitària ja no està governada per la llei. Les institucions suposen un reviscolament d’un despotisme il·lustrat que no té un caràcter opressor, però si un caràcter clarament homogeneïtzador.
En conjunt el pamflet acaba sent una lectura ben interessant. Els seguidors d’Enzensberger se n’adonaran ràpidament de què el laberint institucional i legislatiu de les institucions europees és un blanc del tot adient per a la molt acreditada facilitat de l’alemany per la ironia. La descripció dels responsables d’aquest nou ordre forneixen molts arguments per recolzar les teories de Lasch o Todd sobre els progressiu desmembrament de les elits de la nostra societat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.