Des de la tardor passada vaig estar treballant el comentari de la República platònica escrit per Rosen, un llibre fascinant i imprescindible. He inclòs una sèrie de cites directes i avui incloc la darrera. Rosen ens comenta que a la ciutat imaginada per Sòcrates la presència de la filosofia és gairebé episòdica i els filòsofs estan desconnectats de la vida ordinària dels ciutadans radicalment com mai ho va estar la figura de Sòcrates. L’americà escriu sobre aquest punt:
Quina és llavors la justificació per aquesta representació estreta i abstracta de la filosofia dins de la ciutat? Crec que és la purga del natural interès filosòfic a la diversitat de l’anima humana. La mateixa medicina és prescrita dins de la ciutat a la filosofia i a la poesia. Però la medicina té efectes secundaris. Purgar la diversitat ens allunya de la pràctica i, en particular, de la política. La contradicció interna de la ciutat socràtica és ara evident. Lluny de ser natural, la ciutat és una construcció artificial. Per tal de produir governants amb la disposició i la capacitat d’imposar la uniformitat dels principis i de restringir els tipus de casos particulars als quals han de ser aplicat els principis, hem d’educar els millors dels guardians d’una manera que els incapacití per a exercir el govern polític d’una manera prudent. A la ciutat governada pels filòsofs, no hi ha desacord filosòfic. Però això vol dir que la filosofia mateixa és substituïda pel dogma i la ideologia .... En Resum, La República és un seriós advertiment contra la dialèctica interna del governs dels filòsofs. El remei per la nostra malaltia és prou fort com perquè podem morir-nos dels efectes secundaris. D’altra banda, sense aquest remei les possibilitats de guarir-se són nul·les. La filosofia política té el deure de determinar la dosi escaient.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.