La Vanguardia ens explica que avui serà el norantè aniversari de Pier Paolo Pasolini. Poc entusiasta en general de les seves pel·lícules (de la que tinc un record més valuós com a experiència cinematogràfica és de la seva versió de L’Evangeli de Mateu) als darrers anys he anat desenvolupant una creixent admiració per la seva obra escrita i per la coherència i solidesa de les seves posicions morals i polítiques. Els escrits luterans o els escrits corsaris rebel·len un home amb una capacitat extraordinària per sobreposar-se a la tonteria que l’envoltava i una capacitat de predicció notable, doncs va descriure el berlusconisme abans de que pràcticament existís Berlusconi. Mirant amb retrospectiva en té molt mèrit i és molt rara la capacitat de mirar el futur alliberant-se del passat.Si ara fos aquí seria una de les mirades que ens ajudaria a orientar-nos i una de les veus que caldria sentir. I no en tenim pas gaires.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.