Genialitat com a catàstrofe

 

    Ahir pensava en la conversa que vaig tenir amb dos companys de facultat després de veure l'estrena del Bird de Clint Eastwood l'any 1987. Ells defensaven que el geni de Bird es devia a les drogues (pensant segurament més en ells mateixos que en Charly Parker) i per això trobaven el films massa moralista. La meva objecció és que hi ha gent que es droga molt, també musics, però que només Bird era Bird. Certament i seguint el fil de la reflexió anterior, jo estava tan equivocat com ells i la relació era la inversa. Les drogues no eren la causa sinó la conseqüència de tenir un talent tan absolutament desmesurat, un dels pocs remeis possibles, i efectius segur durant un temps, per suportat un geni, per la seva desmesura quasi fora del límits de l'humà.