La tensió humeana

 

    Allò que dona més interès al treball de Hume és ser el fruit de dues tendències del tot oposades, de impossible conciliació. D'una banda, com deia Mellizo, Hume és un dels màxims exponents del humanisme europeu. Tan important per entendre els seus textos ès la influencia de Ciceró com la de Descartes i qualsevol dels dos molt més gran en termes d'inspiració que no pas la de Locke, més adversari que mestre, En un altre sentit allò que avui el fa interessant pels departaments de filosofia contemporanis és la seva anticipació de la senbilitat contemporània, darwinista; el fet que sempre es defensi l'unitat essencial entre el pensament humà i l'animal, fins al punt de sacrificar la noció d'intel·lecte. En un cert sentit la contradicció entre el punt de partida i el punt d'arribada és absoluta i el problema de Hume segueix sent el nostre problema: necessitem creure, en aquests cas en uns valors que tendim a associar íntimament a la noció de consciència, la qual és la seu del judici moral, però allò que sembla que podem saber és que aquesta consciència és ben poca cosa,cosa que permet inferir que tampoc aquestes conviccions, anomenem-les drets humans, sentiment del deure o com voleu, tampoc no en poden ser gaire.