Il ritorno del clero

         Il ritorno del clero. la questione degli intellectuali oggi és un assaig molt breu de Constazo Preve on es pregunta sobre el paper dels intel·lectuals en el nostre temps, més d'un segle després del cas Dreyffus quan s'origina el que ha estat designat com a intel·lectuals. Ell comença un anàlisi social on prescindeix de la dicotomia que ja no explica res de burgesia i proletariat per veure la nostra societat des de la teoria dels tres estats: Així hi hauria una noblesa que seria l'oligarquia tecnològica i financera que ha acumulat el poder a les darreres dècades, la majoria pertany al tercer estat en el qual distingeix tres grups: un sector superior, com un 20%, que fa funcions necessàries pel manteniment de l'ordre vigent, un altre grup que seria la classe "flexibilitzada" i un grup important directament exclòs. Entre mig hi havia, i hi ha, el clergat, diferent però amb la mateixa funció legitimadora. En el passat el clergat eren el membres de la religió institucional, ara són dos grups diferents: els periodistes, en general,treballadors del circ mediàtic i els professors universitaris conreadors de coneixements summament específics que no sols no acaben de sumar sinó que fan impossible una idea del tot. En tot cas, més enllà de llicències retòriques, essencialment tots dos són instruments de l'oligarquia. En aquest quadre el clergat antic però no ha canviat del tot la seva funció, ara centrada quasi exclusivament en la cura dels exclosos. Ben entès que aquesta descripció pot tenir suport als fets però la seva força està en que és el resultat previsible dels processos de globalització.Des d'aquest punt de partida polemitza contra la concepció gramsciana de l'intel·lectual orgànic, bàsicament perquè en les condicions presents suposa un contradicció en termes i no és adient per a un moment on predomina un capitalisme que és tant post-burgés com post-proletari