Aquesta setmana hem rebut la notícia del tancament definitiu dels cinema Meliés.
Tenien vint i quatre anys d’existència. Eren a tocar de casa dels meus pares i
quan he viscut a Barcelona, més o menys els he freqüentat, des del dia que varen obrir amb la projecció de la història més punyent i profètica de totes les que va rodar Wilder, a ace in the hole (el gran carnaval) Varen començar especialitzats en mostrar un
repertori de cine clàssic i en els darrers anys havien variat la seva
orientació i donaven segones oportunitats per reveure alguns dels films que
passen massa ràpid per les multisales
que distribueixen les estrenes i que sovint no tenen gaire lloc per tipus com Paul Schrader;
films d’autor que deien abans. El propietari Carles Balagué escrivia al Dirigido Por
des de sempre i té una carrera significativa entre la que recordo el seu film
sobre la casita blanca, un magnífic document sobre una pàgina singular de la
història d’aquesta ciutat que no, no cal dir-ho, ha esdevingut, després del
tancament, una mica més pobre, més gris i més trista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.