Un pie en el rio

Felipe Fernández Armesto és catedràtic d’Història Mundial a la Universitat Queen’s Mary. Fa anys que miro de seguir el que va publicant, doncs els seus punts de vista són a la vegada originals i fonamentats a la fiabilitat pròpia de les institucions autonòmiques del seu país. Aquest Nadal vaig tenir ocasió de llegir-me l’últim treball que ha publicat: Un pie en el río. Sobre el cambio y los límites de la evolución. Com era propi dels temps passats, fou una lectura feta amb presses, de fet una certa part fou a avions i aeroports, però sobre la que caldria tornar, especialment en el improbable cas que hagués de tornar a explicar amb una mica de detall la relació entre naturalesa i cultura; aquest és el tema central del llibre, del qual l’historiador britànic, ens ofereix un tractament útil perquè tendeix a evitar el rígid antagonisme que tòpicament s’estableix entre l’una i l’altre. La cultura no és res de sobrenatural, tots els canvis evolutius han esdevingut en una direcció que facilitava la transmissió de la cultura. No hi ha antinòmia sinó convergència. Això és fàcil de veure quan considerem qüestions com la mida desmesurada del nostre cervell, que no ofereix cap avantatge des d’un punt de vista merament biològic, però té una explicació més convenient des del predomini de la cultura. No té sentit parlar d’una naturalesa prèvia a la cultura i disposicions com l’agressivitat més que en un gens misteriós troben una explicació més factible en una selecció natural plantejada des de consideracions que són culturals, el triatge del més aptes per a la guerra; la qual, com ell assenyala, té més a veure amb els esports d’equip, com ara el rugby, que no pas amb els actes aïllats de violència que trobem a les pàgines dels diaris. Aquestes consideracions es veuen reforçades pel coneixement cada cop més gran que tenim de l’existència de cultures no humanes, una dada per exemple que no semblava certa fa trenta anys quan vaig començar a fer classe, En un moment donat la relació entre natura i cultura es resumeix en tres punts:

1. La cultura no és un afer exclusivament humà
2. L’existència de la cultura depèn de l’evolució perquè només podem fer allò que l’evolució permet als nostres cossos i les nostres ments
3. La cultura pot canviar al marge de l’evolució, sense trencar però aquesta dependència
4. La lògica del canvi natural no té res a veure amb el cultural que no es pot explicar des de la perspectiva merament adaptativa. Alguns canvis culturals no responen a una lògica evolutiva i fins i tot poden anar-hi en contra.

L’anàlisi feta per Fernández-Armesto de la cultura humana posa com a noció més bàsica la de divergència. Allò que més li crida l’atenció no és que en comuniquem mitjançant símbols, sinó que utilitzem tants i de menes tan variades. Més enllà de la unitat biològica podem pensar al l’existència de diverses espècies culturals; una pluralitat marcada especialment per riquesa i plasticitat de la imaginació humana i tendeix a accelerar-se en els nostres temps, com comprovem tots els que tenim una certa edat i experimentem la dificultat, quan més va més gran, de compartir experiències amb les generacions posteriors. En aquest sentit la veritable època de la globalització fou el paleolític. En el seu examen de les teories de l’evolució es confronta a l’obra de Girard i tot i reconèixer la importància de la mimesis, assenyala que la mimesi no pot ser primera perquè pressuposa el treball de la imaginació, necessàriament implicada en tot acte comunicatiu. Si sembla seguir però la idea de que l’essència de les formes culturals més bàsiques és defugir el cercle de la violència, els bocs expiatoris. Ignoro la formació filosòfica del senyor Fernández- Armesto, però el paper central que li atribueix a la imaginació el posa en un vincle directe amb el més gran dels filòsofs britànics: la facultat humana per excel·lència és la imaginació, la qual considera un efecte secundari, un resultat evolutivament inútil de la necessitat d’anticipació que caracteritza els animals depredadors, però fonamentador de la gran pluralitat cultural humana