A la sala petita del TNC assisteixo a la representació del Cadell de Josep Maria Miró. Al Cadell es representa la història d'una casa pairal, un mas situat en algun lloc aïllat de la Catalunya Interior. Hi ha algunes precisions cronològiques: la guerra civil, l'aparició de la TVescombraria, prou per abastar una mica més d'un segle. Els personatges masculins estan interpretats per Marc Tarrida. Ell és el Francisco, el Josep, l'Albert però en tots els casos, el cadell, l'hereu. Les dones en canvi si apareixen individualitzades, però sempre designades pels malnoms fruits de la inventiva, justeta, del cadell corresponent. Entre les intèrprets hi són algunes de les actrius més importants de l'escena catalana actual..
Hi ha més d'un motiu que em sembla fer recomanable la visita al TNC. El primer és la bellesa del text; un català molt bonic que sembla viu, del tot creïble per ser parlat d'una casa on tots els llibres són foragitats, però també mol ric i arrelat amb la millor tradició catalana. Una escenografia molt sòbria i molt intel·ligent, de inspiració tenebrista, en algun escrit vaig veure que Caravaggio havia estat una font d'inspiració. Només a la darrera part de l'espectacle, apareix una saleta d'estar, com podria ser la saleta d'estar vella d'una casa actual, des don s'explica el final de la casa que és la mort de la tieta interpretada per Rosa Renom. Un únic moment justificaria haver anat al teatre, l'entrada en escena de la recollida, interpretada per Mercé Aranega, la darrera de les dones a tenir un paper important a la casa. Apareix amb un monòleg (en realitat, un diàleg amb el seu marit, però aquest resta mut sense res a dir) que l'actriu interpreta de manera brillant amb una força abassegadora. És aquest el moment triat pel trailer de més amunt
En conjunt, l'obra és molt dura; els fets narrats i escenificats són sempre molt cruels. La tendresa és aliena a la masculinitat, pròpiament femenina, i es desenvolupa només als marges i de manera clandestina. Tanmateix, els moments més cruels: la mutilació del Potol, la tria del gos guardià també estan efectuades per dones. La tendresa només apareix quan ho permet l'instint de supervivència. Hi ha un moment en què el personatge de la recollida compara la casa amb el país i si ens ho pensem bé, no és una comparació ni afalagadora, ni optimista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.