Deixar de creure a la mala sort

 

Recordo que la primera vegada que Le Pen (pare) va arribar a la segona volta de les eleccions presidencials franceses el seu adversari va ser Chirac, del qual era notòria i palesa la seva fama de corrupte. Llavors jo era jove i pensava, com altres babaus, que els francesos tenien molt mala sort d'haver de triar entre un feixista i un corrupte (el corrupte va escombrar). Les eleccions del 29 de novembre tenen una estructura molt semblant. Entre mig, els exemples de la mateixa situació han estat nombrosos al llarg d'aquests anys. Segueixo sent un babau, però no tant com per no tenir clar que el problema no és de mala sort, sinó estructural.