Fa gairebé dos mesos vaig parlar amb el meu amic J.S.C. La conversa es va fer en unes circumstàncies molt tràgiques, però entre tot el que va em va dir hi ha una cosa que vull retenir. M'explicava que en el seus darrers anys havia descobert que li quedaven masses coses per estudiar i que tenia moltes curiositats no satisfetes i que, per això, sentia posar-se a escriure com un malbaratament del temps. Evidentment, hi ha aquí una mena de justificació personal, discutible i que potser no és d'igual aplicació en tots els casos. Essencialment, però, trobo que és veritat i a més fonamenta molt bé perquè resulten de poc fiar els tipus que publiquen un llibre cada any. No parlo evidentment dels dedicats a la literatura com novel·listes, poetes, etc. Potser, però, un mica també perquè jo de tots els autors del segle passat el que em resulta més admirable és Juan Rulfo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.