Cap altre opció

     Yoo-Man-su és un home feliç. Té un important càrrec en una empresa paperera on ha treballat vint i cinc anys, viu en una casa esplèndida, una dona molt atractiva, un fill i una filla bons minyons més enllà dels seus problemes i dos gossos. Però el seu mon s'esfondra quan perd la feina. Tot i ser assistit per un programa de teràpia ocupacional, més aviat agressiu, que li convenç que trobarà feina en tres mesos, més d'un any després no n'ha trobat i la situació econòmica de la família comença a ser dramàtica. Quan torna a la seva empresa és humiliat oels antics caps i , en aquestes circumstàncies l'única opció que considera plausible es crear-se la feina, acabant amb un dels directius de la seva companyia i els possibles candidats, també fora de la industria, que podrien ser una alternativa. El film doncs explica la transició d'un honorable cap de família a un assassí en sèrie, optant pel registre de la comèdia negra. Globalment és un film que fa palès el talent del seu autor, Park-Chan- Wook, com a creador d'imatges. Això és el millor i el pitjor del film, potser allargat i de vegades massa barroc. Dues hores llargues són potser excessiva per a una comèdia que només funciona a estones i el lliurament d'un missatge, la inhumanitat de la societat capitalista avançada que no és nou i no es mostra d'una manera especialment original. Allò que m'agrada de Park Chan- Wook és el seu treball com director d'actors, el protagonista Lee Byung-Hun està perfecte en totes les escenes i sobretot d'actrius. Casualitat o no dels tres films seus que he vist (a més d'aquest Decision to leave i Thirst), en tots m'ha semblat remarcable la manera de fer fascinant els personatges femenins. En aquest cas l'esposa interpretada per Son Ye-jin, un focus de tensió constant perquè mai no tenim clar fins a quin punt sap el que fa el seu marit i sí, com sembla, realment ho aprova