La verdadera historia de Ricardo III

 

Veig al Grec La verdadera historia de Ricardo III. Grandiosa nit de teatre que el Xavi explica aquí. Com que no només vull donar testimoni del que veig no afegiré gaire. El Xavi diu que el protagonista Joaquin Furriel és imponent. Potser es queda curt per descriure un animal escènic de primer ordre. La trobada de Leicester es aprofitada intel·ligentment per fer un Ricard III, completament diferent de tots els que he vist abans (entre els qual hi era gent com Al Pacino o Kevin Spacey), no menys horrorós però carismàtic i perversament atractiu. El muntatge em sembla que va més enllà de Shakespeare, en el sentit que esgota un intenció que es pot intuir al text del dramaturg anglès: no és que Ricard sigui el personatge principal, sinó que és el personatge doncs els altres no tenen una rellevància objectiva sinó només en funció dels desigs del darrer dels York. He vist molts Shakespeares on el vestuari dels actors és contemporani, però mai em sembla que això ha tingut tant de sentit com aquí. Per acabar, crec que és un fet a retenir i en el que no podem deixar de pensar que aquesta obra, objectivament un cimera del teatre universal de primer ordre, és un desvergonyit instrument de propaganda política on el talent literari és propocional als desigs d'agradar al poder i manipular l'opiniò pública