Ruben Blades al Poble Espanyol

     Ahir al vespre varem ser al Poble Espanyol en el que possiblement és el comiat artístic de Ruben Blades de Barcelona. Hi havia força gent però no va emplenar. Al capdavall, parlem d'un artista de 78 anys. Com quasi tota la meva generació el vaig conèixer indirectament mitjançant l'Orquestra Plateria que feu molt popular el seu Pedro Navaja. Era el curs 1979-80. Jo estava fent COU i Blades no va veure una pesseta en concepte de Royalties perquè li van dir que el disc no l'havia comprat ningú. Ahir al vespre ens va va oferir una actuació de gairebé tres hores acompanyat d'una molt bona banda, la de Roberto Delgado. En total eren vint músics a l'escenari. Blades sempre lúcid ens digué un parell de vegades que ell tenia més passat que futur (com la major part del públic present d'altra banda), però la veritat és que l'estat de la seva veu és prou bo i no va defallir en cap moment.

     Penso que un senyal de la felicitat és la consciència de l'agraïment. Jo el vaig tenir ahir a la nit per la seva figura. Els motius són bàsicament tres: el primer és la seva facilitat, diria que mai superada, de contar històries amb les seves cançons. La segona és el seu esforç per mantenir viu el legat d'un dels moments més brillants de la música popular del segle anterior, el protagonitzat per la Fania All Stars. Potser el moment més emotiu de la nit fou el d'evocació d'Hector Lavoe (el clip de més amunt) i finalment la continuïtat i la coherència dels seus posicionaments polítics que el va dur a seguir insistint en l'optimisme de la voluntat.