Rebaixes permanents en educació

 

Fa uns dies m’envien un article de Ramon Camats on utilitza el concepte de rebaixes permanents per a  descriure les últimes reformes educatives  amb les seves facilitats per a aprovar.  Jo n’estic prou d’acord amb el que diu però crec que  seguim explicant  malament la història. Això que fan Celaa i el departament  em recorda allò que Suárez va dir quan presentava el seu projecte de reforma política el 1976 “hacer normal en la vida política e institucional, aquello que a nivel de calle ya es normal” (a la qual cosa Perich replicà si anaven a actuar els grisos dins de les corts). Els professors ja havíem degradat fa anys i començat,  en molts casos per iniciativa pròpia, aquesta nihilista cursa cap al “tot gratis”. Fa molts anys que  no cal tenir totes les matèries per a aprovar. De fet, entre els professors hi ha que pateixen quan són forçats a canviar una nota, però a la majoria no cal forçar-los i es senten satisfets de la seva magnanimitat (virtut de les ànimes grans). És cert que si fessin una mica d’autoanàlisi potser se n’adonarien que aquesta magnanimitat no és més que un prejudici classista (defecte congènit a les ànimes petites) i que cada cop que voten aquest aprovat, estant votant que de fet no cal saber allò que ensenyen i, com que l’única justificació del seu treball és tenir una capacitat específica de transmetre uns coneixements específics, estan votant a favor de la seva redundància.