Blue collar

 

Blue Collar fou la primera pel·lícula dirigida per Paul Schrader, tot aprofitant la posició fort a la industria que tenia llavors per guions com Yazuka o Taxi Driver. Biskind , al seu fonamental assaig sobre el cine del període, explica però que no fou un rodatge fàcil. Taxi Driver és en molt bona part una pel·lícula autobiogràfica, cosa que ens dóna clarament la idea de què Paul Schrader no tenia segurament el temperament idoni per a fer de director de cine. A més el guió estava firmat també pel seu germà Leonard, amb el qual la relació no era precisament fraternal. Tanmateix, a hores d’ara Blue Collar és un film excel·lent que està a l’alçada d’aquella edat d’or cinematogràfica que fou la dècada dels setanta. La trama gira entorn de tres amics treballadors a Detroit de la industria automobilística, dos negres Yapeth Kotto i Richard Pryor, i un blanc, Harvey Keitel, que aclaparats per l’estretor de les seves vides decideixen robar la caixa del seu sindicat. No troben gaire diners però si documents que serveixen per constatar que la protecció dels treballadors no era ni la principal ni la més lucrativa de les ocupacions dels sindicats americans de l’època. Schrader ens mostra d’una manera molt precisa, no em ve al cap ara cap film americà comparable, la vida de les famílies treballadores americanes i sobretot el que suposava per aquestes famílies la inflació dels anys setanta, el fenomen que suposà el fi dels trenta anys gloriosos i l’inici del camí de l’augment de les desigualtats que encara seguim recorrent. És alhora un film molt lúcid en la manera en què ens mostra l’allunyament entre institucions i ciutadans, en aquest cas sindicats i treballadors, la dimensió disciplinaria de l’activitat industrial, l’alienació no és una cosa que se li acudí a Marx i la facilitat del sistema per aprofitar tensions com la racial en benefici de la seva pròpia supervivència. Sense fer spoiler diria que la trajectòria dels protagonistes és precisament la inversa de la mostraria una film políticament progressista segons els canons de l’esquerra brahmànica.