The coddling of the american mind

The coddling of the american mind és el llibre al que he dedicat les estones mortes d'aquestes darreres setmanes. Coddle es tradueix al català per codallar (segons Google, als diccionaris no trobo aquest mot) i al castellà per “mimos” que em resulta més clar. Potser els sots títol resulta més esclaridor de les intencions dels autors com bones intencions i idees dolentes estan duent una generació al fracàs. Òbviament el títol porta a la memòria el llibre de Bloom, the closing of the american mind on Allan Bloom reflectia la crisis de la cultura americana als setanta, vinculant-la amb la decadència de les humanitats que llavors començava i que encara no ha acabat. Els autors escriuen el llibre amb la intenció de reaccionar contra la degeneració de la vida intel·lectuals als campus americans provocada per la generalització de formes molt directes de censura construïdes amb el pretext de protegir la integritat psiquíca d'uns alumnes que es senten ofesos quan algú diu qualsevol cosa contrari al que ells pensen. Els autors mateixos són professors i possiblement bons professors perquè una de les qualitat més clares del llibre és la seva claredat expositiva i el palès interès dels autors en què el lector mai no perdí el fil, un elogi que malauradament no es pot fer d'una bona part de l'assaig europeu.

Quines són aquestes males idees que estan fent malbé una generació?. Els autors l'exposen en forma de principis (falsos) els següents:

1. Allò que no et mata, et fa més feble
2. Cal confiar sempre en els propis sentiments
3. La vida és una batalla entre els bons i els dolents

La primera veritat és la causa de la sobreprotecció del jovent que de manera paradoxal però de manera paradoxal els acaba fent molt més febles. La segona és la raó de la mort del debat intel·lectual, perquè la fe en el propi sentiment acaba acaba anul·lant la discussió racional. L'última és la que ens ha dut al complet predomini del primarisme en la discussió social i política que alguns hem qualificat fa temps com futbolització de la política.

Enfront de tot això, els autors proposen tres principis que podrien ser un fonament enraonat per a qualsevol proposta educativa seriosa

1. Preparar el nen per a la carretera i no la carretera per al nen
2. Cap enemic et por fer tant de mal com els teus propis pensaments si els deixes dins teu
3. La línia que divideix el bé del mal talla el cor de cada ser humà

Aquests principis són evidentment els oposats a les males idees de les que parlava al començament però no poden ser fruits d'una decisió voluntarista sinó que ha de formar part d'un projecte polític de reforç de les institucions educatives i d'altres mesures com la d'any de servei públic abans d'entrar a la universitat (per tal que els alumnes arribin a saber alguna cosa sobre el mon real)

Que tots els exemples estiguin referits als EEUU serveix per entendre moltes de les notícies que ens arriben del país, però és molt difícil no pensar en el nostre país, on els principis equivocats no només expliquen les mancances educatives, sinó també el fracàs de la nostra política.