temps sense filosofia

Una altra cosa notable esdevinguda als darrers temps és un quasi absolut abandonament de la filosofia.  En els darrers quinze mesos n’he llegida molt poca i no n’he estudiat gens. Això, de fet, obre un període objectivament diferent de tots als precedents durant més de trenta anys. Un costum tan arrelat difícilment es pot deixar sense alguna mena de dolor i fora mentida dir que no trobo a faltar aquesta activitat, però tampoc fora exacte atribuir-lo a les circumstàncies vitals clarament adverses. La veritat és que la sensació és la d’una fe perduda. No tinc cap mena de dubte de què alguns dels llibres dels que parlem els professionals de la filosofia estan entre les produccions més importants realitzades per l’enteniment humà.  No tinc la sensació que res del que fem nosaltres ajudar a constatar aquest fet, a mantenir viva la possibilitat d’aprendre alguna cosa d’aquests textos. Treball real d’ocultació quan figura que hauria d’haver un desvetllament. Ja fa trenta anys vaig sospitar molt dels acadèmics que buscaven donar-me sobretot raons per a no llegir. Ara sembla que ni tan sols la possibilitat de llegir hi és. D’altra banda cada cop em costa més suportar l’excessiva importància que ens donem a nosaltres mateixos, tot oblidant que només assumint la nostra irrellevància real la feina possible podria tenir alguna engruna de sentit.