Religió i ciència

Dissabte passat vaig trobar un exemplar del Pais abandonat al tren i vaig veure              que Jorge Wagensberg ens oferia el seu punt de vista sobre la religió en 25 aforismes.  Tot i estar d’acord amb la major part de les coses que diu, em va cridar l’atenció la presència d’alguns dels tòpics més falsos del pensament  que, genèricament ,podem qualificar com a racionalista. Així Wagensberg presenta els seus aforismes amb una introducció general on vincula el sentiment religiós amb l’esclavisme, referint-se a la religiositat dels culpables d’aquest comerç vergonyós. Malauradament la realitat va ser una mica diferent. Com que vivia a Londres en la commemoració del tercer centenari de l’abolició del comerç d’esclaus, primer país del mon, recordo haver pogut seguir la qüestió i el fet és que els protagonistes decisius de la campanya contra l’abolició foren diverses esglésies cristianes, en nom d’una lectura molt evident dels Evangelis, encara que durant quinze segles ningú no se n’hagués adonat. Com que no he estudiat a fons la qüestió,  és segur que també hi col·laborarien filòsofs o pensadors laics, però de manera molt menys efectiva. El que em sembla indiscutible és que qui no hi era, era cap dels grans pensadors de la il·lustració. Com el llibre de Pontón ens va mostrar, el que tenen aquests pensadors de progressistes en un sentit modern és  simplement el nostre desig de què ho siguin.

Des d’aquest punt de vista potser no hauríem de ser tant taxatius sobre la nul·la aportació a aquesta cosa dubtosa que és el progrés  moral.  Certament si n’hi ha hagut, un de cert és l’abolició de l’esclavatge i aquí el pensament racional no du gaire avantatge  (de fet, l’esclavisme pot ser pervers però no forçosament irracional). La contribució de la ciència al progrés moral  em sembla que s’ha donat de manera indirecta. La ciència ha contribuït al progrés material i el nostre progrés moral n’és totalment depenent (dit d’una altra manera, dubto molt que en una situació de regressió material no es produís també una regressió moral).

Consideracions semblants es poden fer a les  afirmacions del sr. Wagensberg sobre la violència. La religió ha intentat donar una resposta a la violència (cosa molt més clar a l’Orient), potser no del tot reeixida, però els possibles substituts han estat segurament menys efectius, en alguns cassos i del tot irrellevants en altres.