You only live once

 De com fer un objecte el centre dramàtic i de sentit

    A la Filmoteca veig un dels pocs films de Lang que no havia vist, You and me. En conjunt una experiència més aviat decebedora que el meu germà explica aquí. En el llibre entrevista amb Bodganovich, Lang recorda que tot va anar malament des del principi. El film havia de contar amb Bertold Brecht al guió però l'autor de l'opera dels tres rals es va retirar al començament del projecte (tot i així, la millor escena del film, l'explicació en termes econòmics de què la delinqüència no és rentable, és del tot brechtiana) Kurt Weil si va començar la pel·lícula però la va deixar a la meitat, per això el film és mig musical. Les cançons desapareixen a la segona part de la pel·lícula.

    Per reconciliar-me amb Lang dos dies després reveig a casa el seu film anterior, You only live once. S'ha escrit que aquest film de 1937 és el millor Lang americà. Si no és la millor, és de les dues millors (jo soc molt fan de The Big heat), en tot cas un film superb. Lang patí molt a la seva primera pel·lícula americana, Fury, que entre d'altres coses li va servir per aprendre que les pel·lícules americanes són sobretot del productor (en aquest cas un de molt il·lustre després però com a director, J.L, Manckiewicz). Al film posterior sorprèn veure la facilitat amb la que Lang assoleix un equilibri entre els esquemes narratius de Hollywood i el seu rerefons impressionista. (el clip de més amunt n'és una mostra) Des de tots dos punts de vista el film excel·leix. Tot i que encara no arribava a dos anys el temps que va estar a Amèrica, amb aquest film Lang feu l'original d'una història molt americana, la fugida de la parella d'enamorats més o menys ingènua abocada a un destí fatal, que és l'original del Bonnie & Clyde d'Arthur Penn, però que tambe fou explicada per cineastes millors com Nicholas Ray o Terence Malick.

    Lang poc condescendent amb la seva obra americana reconeixia a Bodganovich que aquest era un film del que es sentia satisfet i, com els altres dos films de la mateixa època, considerava que el tema fonamental era la lluita del ser humà contra el destí, el fat inexorable. Això és indiscutible ,però el fat en gran part no és tant el fruit de res sobrenatural sinó el resultat d'una societat on no hi ha cap valor fora dels crematístics. Lang copsa molt bé i expressà amb aquest film la pulsió autoritària que sempre ha estat a una part del cor de la societat americana i com aquesta no necessita de cap altre base que el culte als diners i l'interès personal. Lang potser no va evitar del tot el final feliç, que li va amargar Fury, però evidentment és molt diferent que el final feliç aquí consisteixi a la mort dels dos protagonistes, l'única possibilitat de llibertat que mai han tingut al seu abast. (Lang deia que aquí es deixava notat la seva educació catòlica) . Potser per reprendre la comparació amb You and me, un avantatge de You only live once és que mentre el protagonista de la comèdia era una gran estrella però un actor mediodre per a Only you live once va disposar d'un actor encara poc conegut però molt més solid i competent que Raft: Henry Fonda