Manifest Delictiu és darrera novel·la de Colson Whitehead, continuació de
l'anterior el
ritme d'Harlem a la que seguira una tercera que tancara la
trilogia. El protagonista és el mateix Carney que se n'ha sortit amb
la seva botiga de mobles, ha pogut abandonar la seva segona feina de
perista, segueix casat amb Elizabet, essent els nens ja adolescents i
mantenint la seva relació quasi paternofilial amb el gangster
Pepper. Ens trobem ara a 1976, l'any de celebració del segon
centenari dels EEUU, la lluita pels drets civils està estancada i
per primer cop des del final de la guerra els americans noten un
retrocés al seu nivell de vida. Tot això es nota especialment a la
ciutat de New York com ve retratar esplèndidament Scorsese a Taxi
Driver (un film d'aquell any). Com el seu precedent el llibre
esta dividit en tres parts. La primera explica la forçada relació
de Carney amb un policia blanc corrupte al qual ha d'acompanyar en
la seva fugida quan es veu assetjat per la comissió contra la
corrupció i decideix arramblar amb tot el que pugui en la seva
fugida. La descripció que fa Whitehead de la polícia neoiorquina és
semblant a la que feia Lumet a Serpico, potser encara més
agre. (Carney crida al polícia, amb el que acaba acompanyant en la
seva fugida perquè pensar que li pot ajudar a obtenir entrades per
un concert de Jackson Five al Madison Square Garden,) La segona està
protagonitzada per Pepper i la intriga serveix per un homenatge als
films de la blackexplotation. És la part diguem-ne més amable però
resulta interessant l'amagament de la seva identitat social que fa la
protagonista del film, públicament un producte de la part més dura
de de Harlem, però en realitat filla d'una família prospera i
benestant. La tercera part mostra la corrupció política
protagonitzada per un aparentment respectable home de lleis del
partit demòcrata embolicat en negocis de corrupció immobiliària en
un temps en que aquesta en gran part avançava al ritme marcat pels
"accidentals" incendis que dia si, dia també tenien lloc
als edificis una mica envellits amb llogaters poc solvents (per cert
aquest és el mon on es comença a fer un "home", l'actual
president). El llibre no cau gens de les mans i com l'anterior
assoleix un bon equilibri entre la crònica criminal i la història
social dels afroamericans,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.