Ahir
va fer cent anys Mel Brooks. No és que m'agradi tot el que va fer,
però poques vegades m'ho he passant tan bé als cines com quan, al
final de la meva infància, vaig veure, dues o tres vegades, the
young Frankenstein. Quan la vaig reveure no fa gaire vaig trobar
una recreació perfecte del cine clàssic americà, fruit de molt
talent i molta devoció. Les pel·lícules dolentes queden
compensades no només per aquest film (el clip és un dels meus
moments preferits) sinó per coses com haver produït The Elephant
Man o haver-se atrevit a signar en 1968, un guió com el de The
Producers
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.