Veig
Seppuku de Kobayashi. Per alguns és el millor film japonès
de tots els temps. Això és dir molt, però és clar que costaria
molt trobar-ne un de millor. El film està data amb molta precisió
el 1630, un moment de pacificació del Japó que havia deixat a la
misèria molts samurais, sense mitjà amb que guanyar-se la vida. El
meu germà és un entusiasta d'aquest film i explica prou be la
trama, aquí.
Jo
tinc poc que afegir. Kobayashi, del que fins fa poc no sabia res, és
sense cap dubte un dels grans. Formalment el film és magnífic. La
planificació és gens habitual i del tot coherent. Predominen els
plans en picat i contrapicat de manera gairebé absoluta, cosa que
s'escau amb una història en que la noció més bàsica és la de
humiliació. La perspectiva moral és solida, coherent amb altres
obres com la condició humana i valent per l'esperit crític
mostrat contra els valors tradicionals; per l'oposició de Kobayashi
a la idealització del Japó feudal. Xavier compara el final amb el
de la gran obra de Ford, the man who shoot Liberty Valance,.
Els fets són inversos, aquí s'amaga l'heroïcitat, però la veritat
de fons és la mateixa: la història reflecteix bàsicament els
interessos del que pot escriure-la. Si Ford tenia una punt de
recolzament en el treball de Wayne, un paper molt semblant en el cine
de Kobayash fa l'excel·lent actor Tatsuya Nakadai, el protagonista
de la
condició humana i que va patir de debò a la filmació de la
batalla final, rodada amb armes de debò (cosa ara prohibida)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.