Ciao, Claudia

L'única música de la pel·lícula que no és de Nino Rota és aquest vals de Verdi que no havia estat no gravat ni  interpretat mai

    Escolto amb emoció la notícia de la mort de l'actriu italiana Claudia Cardinale. Era una actiu objectivament important. Tres dels seus films, per exemple, apareixien a la llista de Sitgth & Sound entre els millor de la història: Fellini otto e mezzo, Il Gattopardo i C'era una volta il west. Aquest dos darrers films estan vinculats a les meves experiències més joioses veient cine. Al film de Visconti protagonitzant una escena com la de més amunt, potser la plasmació més reeixida de la nostàlgia feta mai per cap autor. La de Leone fou una tarda a la pantalla gran del NFT quan veient aquest film vaig superar totes les meves prevencions contra el western italià. Més enllà dels bon treballs de Fonda, Robards i Bronson, ningú no li pot robar el protagonisme en aquest film. Potser, junt amb el personatge de Vienna a Johny Guitar, la presència més dominant i aclaparadora en un film d'un gènere tan masculí. A Otto e mezzo, es l'amor no realitzat del director interpretat per Mastroianni, del qual vaig llegir fa poc unes declaracions on deia que el que li sabia més greu de la seva vida és no haver pogut ser l'amant de Cardinale. Fins i tot Mastroianni perdia alguna vegada.

    Quan feu els primers films esmentats tenia poc més de vint anys. Dona d'un físic imponent, a diferència de les altres gran estrelles transalpines no va necessitar treballar molt en el seu país, per esdevenir una figura internacional. El seu rostre tenia un punt d'exòtic que li permetia passar, més o menys, per una princesa índia a The Pink Panter o una noia mexicana a The Professionals, on es retrobà amb Burt Lancaster. De fet, en aquest moment es movia amb molta facilitat entre les produccions internacionals, el cine d'autor i la comèdia més popular. Després de la seva separació amb el productor Cristaldi i amb el pas dels anys va tenir menys presència a les pantalles però es va mantenir activa sempre. Que en pau descansi, la seva memòria perdurarà mentre perduri l'interès per l'un dia anomenat setè art.