Al TNC veig la representació de la Mort i la Primavera feta per la companyia la Veronal a partir de la novel·la homònima i inacabada de Mercé Rodoreda. Prèviament em llegeixo la novel·la que no coneixia. Cal dir que no m'agrada gaire. No em sento especialment motivat pel que m'explica i el simbolisme em causa fatiga. Hi havia, però, una època en la que jo aspirava a escriure bé i segurament hagués donat alguna part valuosa del meu cos, tampoc tantes, per poder escriure com la Rodoreda. Indiscutiblement una de les millors proses catalans de tots els temps. Potser, la millor. Marcos Morau ha fet una lectura on el llibre és evocat mitjançant la dansa i la creació d'un espai sonor.Això últim indiscutiblement és el que més m'ha agradat. La dansa no m'ha resultat especialment atractiva i la interpretació de Morau forçosament subjectiva podria estar ben propera a l'arbitrarietat. De fet, jo no vaig tenir la sensació d'estar veient la mort i la primava fins els darrers minuts de la representació
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.