Romeria

     Veig Romeria de Carla Simon aquí a Vilanova. Com a les ciutats perifèriques més o menys a tot arreu hi ha el mateix la mateixa tarda el meu germà la veu a Terrassa. Aquí, ha explicat el seu punt de vista i comparteixo en general totes les seves apreciacions. Jo si que he vist Estiu del 93 i em sembla molt més relacionada amb aquest film que no pas Alcarràs. Tots tres permeten però tenir clar que Simon és de llarg l'aparició més important del cinema català a la seva història, amb una personalitat molt peculiar doncs no trobo gaire precedents a la seva barreja entre narració, documental i assaig biogràfic. Evidentment la joventut dels pares de la protagonista Marina coincideix plenament amb la meva. Jo no vaig estar a Galícia a la dècada de les vuitanta, però entenc i comparteixo el sentiment de la mare de la protagonista quan la contraposa a la sordidesa de la Barcelona dels vuitanta, molt més gran imagino pels que patien la seva addicció. En tot cas el film de Simon valdria la pena per com fuig dels tòpics més trillats sobre la drogadicció, tot recordant-nos que els ionkis a més de ionkis necessàriament eren també altres coses,