Red, white and blue

 

Segueixo veient quan puc els films del Small Axe de Steve McQueen. “red, white and blue” és a d’alguna manera el revers de l’altra que comentava aquí. Si the Mangrove ens explica una victòria, aquest film és la d’una desfeta aparent. El film explica la història d’un personatge real, Leroy Logan, interpretat per John Boyega, que deixà el seu lloc com a científic investigador en un hospital londinenc per treballar a la policia metropolitana de Londres, després que el seu pare, d’origen jamaicà, rebés un brutal àtac de dos membres d’aquesta institució, quan discutien sobre la legalitat de l’aparcament de la seva camioneta. El protagonista doncs viu un doble conflicte: contra la institució policial en la qual no acaba mai de ser admès ni integrat, i contra el seu pare que veu la decisió del fill com una traïció, mentre empren també una lluita judicial contra els seus agressors, companys ara del seu fill. McQueen  és un gran director i aquí ho mostra amb una narració precisa on res és redundant i oferint dues gran interpretacions dels seus actors principals, Steve Toussaint, que composa una figura patriarcal  excelsa i l’esmentat Boyega, que composa la figura d’un home honrat, valent, determinat però segurament equivocat quan pensa que l’acció individual pot canviar el sistema. Tot i que la impressió que deixa el final del film és d’una gran amargor, cal dir que Logan no es va rendir, va seguir en la policia i avui és un referent en la lluita contra el racisme institucional.