Il·lustració
pràctica del deute que paguem amb la llibertat. Comptat i debatut jo he estat
fins ara lliure en molts sentits importants: poques obligacions materials, cap
cap a la feina, moltes hores per aprofitar o malbaratar en el que volgués. El 5
de gener de 1998 el meu pare va anar a veure la cavalcada de reis. Llavors no
tenia cap coartada perquè encara no tenia cap net. Hi anà perquè des de l’any
1945, quan encara era un nen que es podia interessar a veure-la, no hi havia
tingut l’oportunitat, sinó que havia estat treballant fins ben entrada la
matinada a les diverses botigues on treballà.
Això fou la base de la meva llibertat i mai no vaig acabar de de donar-li
prou les gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.