Autoflagel•lació

Avui he tornat a fer classe després de un quants dies que l’organització del centre no ho ha fet possible. Si he de ser sincer com passar-m’ho, m’ho he passat bé. Generalment és així. No soc pas l’únic.  Els meus alumnes no s’avorreixen , i quant més magistral és la classe sovint menys s’avorreixen.   Miro de no pensar gaire en coses d’aquestes, però em consta , per via indirecta i per directa, que la seva valoració és bona Tanmateix, estic profundament insatisfet. Prou com per què aquesta  insatisfacció fos una justificació en ella mateixa per prendre la jubilació quan em sigui possible,  La raó és ben clara. Penso que tot plegat produeix ben poca cosa; té molt poc efecte a la seva vida. En part, perquè les condicions culturals que vivim fan que la meva proposta resulti massa llunyana. Al capdavall, la meva dedicació a la filosofia fou possibilitada per haver un viscut un temps de llibertat que ara és inconcebible, la tan blasmada  transició,   Aquesta llibertat s’ha esvaït completament a tot arreu, i segurament a  Catalunya més. Però també, i això és més greu, perquè íntimament no em sento a l’alçada, no pas per una qüestió de saber, sinó per no haver perseverat en el model que d’una manera coherent hauria d’oferir-los