Enrecordar-se de la universitat

Mentre ahir molts companys del sindicat, i de fora del sindicat, manifestaven la seva indignació per les mostres que el departament d’Ensenyament ha publicat com a guia pels opositors d’enguany. Jo vivia una situació oposada a un institut d’un barri popular de Barcelona. El treball del departament és coherent amb el que fa temps que manifesta. Es tracta de fer una prova on els coneixements no comptin, perquè des del seu punt de vista transmetre coneixements no té res a veure amb el que hem de fer a un institut.  Hi ha professors, vells d’esperit sense dubte, que no ho veuen així i posen el crit al cel. La meva interlocutora tenia un altre punt de vista,; jove, prou per haver fet l’ESO, veia les oposicions com inassequibles  pel seu elevat nivell, el qual,  per preparar-les, l’obligaria a mirar de recordar allò que havia fet a la universitat (cosa que evidentment l’ institut no l’exigia). El seu escenari era completament altre del nostre. Quan fa trenta anys en Pere Solà, director general que remenava el bacallà al departament, sostingué davant meu que si el batxillerat titulava el 80% de la població, tampoc calia que sabessin gaires coses, vaig pensar que plantejava una batalla decisiva. No tan ràpidament com potser ell pensava, és clar que ha guanyat, si més no parcialment: la gent acaba el batxillerat sabent molt poques coses, però tampoc titula el 80% de la població. He sentit veus que criden a lluitar, però en aquella ocasió la SCF ja va posar en marxa una campanya en defensa de la filosofia, que era una defensa de l’educació superior. Llavors acabava de cobrar el primer trienni. Hem estat amb això tota la vida i sempre hem estat sols. Cap recolzament significatiu de cap partit polític, de dreta o esquerra, o d’institucions que haurien d’haver estat compromeses com la universitat (la qual, de fet, ha estat més radicalment desballestada en molts aspectes que l’ensenyament secundari). El punt de vista dels  indignats és finalment que el coneixement és un bé en ell mateix.  El consens social, induït o no, va en sentit contrari.