Aquí a Vilanova fan una projecció de O agente secreto, el film de Kieber Mendonça jr que ha estat un dels èxits de 2025. El film es pot descriure com un thriller que finalment però acaba convertint-se en una exhortació a la memòria històrica. La primera escena ens situa l'any 1977, en el temps de la dictadura brasilera. El protagonista del film és Marcelo un professor universitari que arriba a Recife, la ciutat on resideix el seu fill, a casa dels avis materns, al qual vol recollir per sortir el més ràpidament possible del país, doncs té tots els motius per pensar que la seva vida està amenaçada. El film transcorre en el període en què Marcelo espera els passaports per sortir i és perseguit per uns sicaris enviats per Ghirotti, un mafiós que és també un home del règim.
Hi ha moltes bones coses en aquest film que justifiquen fins i tot la seva dilatada extensió. D'entrada l'escena inicial és un dels millors arrancaments d'un film que he vist als darrers temps. Veiem Marcelo aturar-se en una benzinera, perduda al mig del Sertao. Al costat dels sortidors hi ha el cadàver d'un home que comença a podrir.se i l'encarregat li explica que tot i haver trucat nombroses vegades a la policia, ningú no se n'ha fet càrrec, cosa que atribueix a estar en temps de carnaval. En mig de la conversa arriba un cotxe policia que no té cap interès pel mort sinó que mira d'extorsionar Marcelo de la manera poc subtil, típica d'algunes policies hispanoamericanes. L'escena transmet perfectament una sensació de perill, fruit de una completa anomia, que ja no ens deixarà la resta del film. Com a cineasta diria que la major virtut de klieber és la seva capacitat, heretada potser del cine clàssic americà del que es confessa seguidor, de definir amb molta precisió tots els personatges, encara que siguin molt secundaris. D'aquesta manera assoleix una descripció molt vida de l'atmosfera moral del Brasil sotmès a la dictadura militar. De la mateixa manera que podem destacar l'escena inicial em sembla que cal valorar l'escena final on el protagonista ja és el fill de Marcelo, ara ja adult i doctor en medicina, la qual serveix per posar en primer terme el sentit que Klieber vol donar al seu film. Al final el fill de Marcelo Fernando (tot dos personatges interpretats pel molt carismàtic Wagner Moura), ens confessa que l'única manera en que va poder vèncer el terror que li causava Jaws va ser veure'l. Una llicó que potser ell no és capaç d 'aplicar a la seva vida i que seria les que haurien d'aprendre pobles com el brasiler o l'espanyol. Visualment el film evoca perfectament el color característics de les pel·lícules d'aquella dècada, havent estat rodat en panavisió
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.