Le Géneral De Gaulle et la Russie

 

    Amb el seu darrer llibre Emmanuel Carrère ha posat la seva mare d'actualitat i, per gentilesa de RMF, abans que amb el llibre de l'autor francès, he preferit llegir una de les escrites per l'autora, le Géneral De Gaulle et la Russie, un dels vint i vuit llibres que l'acadèmica francesa va dedicar als, més o menys, països d'origen dels seus pares. La cita de Gaulle que encapçala el llibre explica de manera immillorable el seu contingut, "C'est de la guerre entre Napoléon et les russes que date notre décadence". L'obra ens ofereix una crònica molt exhaustiva de la relació entre De Gaulle i els diferents dirigents que coincidiren amb ell en els temps en què fou decisiu a la política francesa: Stalin, Kruschev i Breznev. les quals en cap cas mai no foren fàcils. De Gaulle estigué sempre situat entre dues tendències, d'entrada, contradictòries. Ell no tenia cap mena de simpatia pel comunisme, però estava convençut que la historia i la geografia feien inevitable un enteniment entre França i Russia, sempre pensant molt més en Rússia que en la URSS. Al capdavall, el segon factor era molt més important perquè des del seu punt de vista les ideologies passen, però les realitats històriques hi romanen. Es difícil no compartir el seu punt de vista quan s'ha llegit una mica d'història i veiem el que ha passat a les darreres dècades. L'aliança amb Rússia era inevitable i també volguda perquè fonamentalment De Gaulle comprenia que la finalitat de la política anglosaxona no apuntava a la defensa del legat europeu, sinó a una altra cosa. Sembla evident que el temps li han donat la raó.