Lectures d'estiu (III): prohibido aprender

 

Prohibido aprender és el títol del darrer llibret, pròpiament opuscle, d'Andreu Navarra on es proposa fer un recorregut per les lleis d'educació de la democràcia. Admiro l'Andreu Navarra pel seu gran esforç en fer sentir la seva veu contracorrent. Vaig gaudir del seu Devaluación continua amb el que en vaig sentir molt identificat, especialment amb el seu apropament pragmàtic i gens dogmàtic al problema de les metodologies educatives, que mai no constitueixen cap problema en elles mateixes. Aquest nou llibre constitueix una introducció del tot enraonada per qui vulgui començar a buscar un sentit en un debat que aparentment no sembla tenir-lo. (per exemple, el mateix dia després de llegir el llibre vaig mig veure un debat a TV entre Cristina Cifuentes i Marta Nebot sobre la introducció de la perspectiva de gènere en l'ensenyament de les matemàtiques. Els respectius biaixos ideològics i la compartida ignorància del que es fa a les aules crearen un debat gairebé del tot marcià).

Andreu Navarra explica molt bé el fet principal que no sempre els diferents mitjans volen, o poden, deixar clar. El moll de l'os de la qüestió de l'ensenyament no té res a veure amb la pedagogia, sinó amb una operació política i social de molt més abast: la desaparició de la figura del ciutadà i la seva substitució per figures satisfetes amb la seva superfluïtat, del tot absorbides al problema del seu entreteniment. La renuncia a un pensament per a la transició de coneixement i valors significa triar un adoctrinament per a la passivitat i la desmobilització intel·lectual. Navarra té tota la raó en assenyalar quelcom que, en contra del que sembla indicar el soroll dels mitjans de comunicació, és evident per a tothom amb dos dits de front. No ens manca consens educatiu sinó que ens sobra perquè tots els partits defensen en el fons la mateixa orientació neoliberal: la descapitalització cognitiva i la disseminació sense límits de dopamina com substitutiu del coneixement aprendre a ser feliços. En les seves paraules taxatives i concloents: “Las competencias básicas han consolidado en nuestro país una educación precaria para una sociedad prcaria”